dimecres, 26 d’agost del 2020

REVISITANT CÉRET. AGOST 2020




Aquest any, Ceret, revisitada per Albert Isern, Marçal i Pol Isern, i Mari Carmen Aymar.


Fotografies d’una escapada. Una estada tranquil·la, lliure de turisme. 


Un caminar i mirar, un interrogar i tornar a descobrir. 


Gaudir del so dels reguerons d’aigua que corre just per les voreres, provinent de les muntanyes del Canigó.


I així, alçant el cap, per no perdre el sol i les ombres sobre els edificis, portes i finestres.


Els colors de les façanes, lliscant en silenci però imposant la seva presencia i embolcallant el poble.


Podem recorre cadascun dels indrets on roman el record o l’esperit dels artistes… 


Els hi imaginem sortint al carrer, parlant de les seves coses, pintant potser, esbossant… tornant a casa per escriure el que el camp o la natura els hi ha confessat, una flor, una pedra o un crit...!!!







VIST I PUBLICAT AL FB PER ALBERT ISERN





















VIST PER MARÇAL ISERN


























VIST PER POL ISERN























VIST I PUBLICAT AL FB PER MARI CARMEN AYMAR

















 


Ceret, bressol del cubisme


Qualificada de Meca del cubisme, la capital de Vallespir ha atret, des de principis del segle XX, diverses generacions d’artistes. Cent anys després de l’arribada de Picasso, que seguia el camí del seu amic Manolo Hugué.


També el pintor francoamericà Frank Burty Haviland i el músic francès Déodat de Séverac arriben a Ceret. 


Instigats per aquest darrer, busquen un indret del migdia on donar sortida al seu esperit creador, lluny de París. 


Picasso i Braque,  arribarien més tard.


Josep Pla escrivia… “Aquella tarda en Biosca em féu conèixer Ceret, que és una divinitat. Era la primavera i la vila era voltada de vinyes acabades de brotar, de cirerers carregats de fruita primerenca i d’horts ajaguts, en una claredat angelical…”


I si al final de tot aquest recorregut artístic i un punt fetitxista, hom acaba amb una mena de síndrome de Stendhal d’avantguarda, tip de noms d’artistes que ballen pel cap, d’ismes que es solapen i es confonen, i de traços que dibuixen a la ment formes geomètriques febrils, ens queda gaudir d’una de les obres mestres de Ceret, d’autor segurament anònim però d’efecte balsàmic… els enormes plàtans centenaris –majestuosos i elegantíssims- que ennobleixen i ombregen la vila, especialment el boulevard que l’encercla i l’acollidora plaça dels nous raigs. 


Asseure’s a recer dels plàtans d’aquesta plaça, sota el sol suau de primavera o l’ombra fresca de l’estiu, sentint la música inacabable de l’aigua de la font, ens fa entendre perquè generacions d’artistes s’han perdut, dècada rere dècada, en aquest racó del Vallespir.



Extret del Bloc de Notes d’Àlex Figueras









NO US PERDEU EL REPORATATGE SOBRE LA GRÀFICA DE LES CIRERES…

ANYS 2012 i 2016


https://graficaalimentaria.blogspot.com/2016/06/ceret-cireres.html













PER TORNAR AL MENÚ PRINCIPAL:

http://albertisernmoniconic.blogspot.com/ 



















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada